La Generalitat ignorà el seu propi Pla de mesures de prevenció de pandèmies
La Consellera de Salut tingué 22 llargs mesos per implementar les recomanacions del Pla interdepartamental i intersectorial de Salut pública de 2017. Ja hi ha gairebé 11.000 morts per coronavirus a Catalunya, que se situa en el grup capdavanter en mortalitat per habitant a tot el món occidental.
Aquí encontrará la versión en español de este artículo.
VIENA, 4 de Maig, 2020 / Adam Casals
« El Pla de Salut Pública de 2017, vigent a Catalunya, insisteix en la necessitat de millora de la rendició de comptes dels responsables polítics sobre l’impacte en salut »
Des de fa anys, la Generalitat de Catalunya compta amb un Pla de Salut amb recomanacions concretes d’anticipació activa i prevenció per fer front a futures pandèmies originades per “problemes de salut emergents”, tenint en compte que “poden arribar en qualsevol moment i generar una amenaça per a la salut pública i l’economia del país”. Poc després de ser confirmada en el càrrec, la Consellera de Salut, Alba Vergés, qualificava el Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública de Catalunya (PINSAP) com a “element fonamental per aconseguir que la salut estigui a totes les polítiques”, en un acte que tingué lloc el Juny de 2018. Des d’aleshores, no consta que s’hagin executat parts essencials de desplegament d’un Pla que segueix vigent fins a finals d’aquest any, ni tampoc que es prestés atenció de manera preventiva a les mesures i protocols que proposava, i que haurien contribuit de manera decisiva a mitigar els efectes devastadors de la pandèmia de covid-19 a Catalunya.
El PINSAP es presentà el Maig de 2017, i tenia l’àmbit d’actuació per al trieni 2017–2020. Venia a substituir el PINSAP anterior, presentat el 2014. A la pàgina de Presentació del document complet, s’insistia en la potestat de “mandat legal” atorgada al Pla de 2017, “ja que està inclòs en la Llei de Salut Pública de Catalunya, que va ser aprovada per unanimitat el 2009”. El Pla incidia en el concepte de “Salut en totes les polítiques” o STP, i en les “repercussions sanitàries de les decisions” en matèria de política pública, tot citant a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en quant a les necessitats de “millora de la rendició de comptes dels responsables de polítiques sobre l’impacte en la salut”, així com en “l’èmfasi en les conseqüències de les polítiques públiques sobre els sistemes sanitaris, els determinants de la salut i el benestar”. En les cites de contraportada, el document també fa esment a l’experta suïssa en salut global, Ilona Kickbusch, en relació al “paper crític que té la salut en les economies i en la vida social de les societats del segle XXI”, així com a la necessitat “d’una resposta política integrada que va més enllà dels límits de les carteres ministerials”. El Pla cita també al Secretari General de les Nacions Unides de l’època, Ban Ki-Moon, tot recordant que “la salut és el resultat de totes les polítiques”.
El Pla posa especial èmfasi en les anomenades “Àrees temàtiques d’acció prioritària”, d’acord amb el criteri que “siguin un dels principals factors de risc (…) de mortalitat prematura” per al nostre entorn, i “que siguin un problema complex”. Una de les principals Àrees temàtiques d’acció prioritària és la dedicada als “problemes de salut emergents”, que es qualifiquen com a “nous, que apareixen en zones on no existien”, essent també “d’origen animal” i que “han aconseguit, saltant la barrera entre espècies, adaptar-se a l’ésser humà”. Es tracta de “malalties infeccioses causades per virus, (…) de nova aparició”, que “suposen un risc per a la salut pública”, però també “per al desenvolupament i l’estabilitat de l’economia d’un territori”. Van “estretament lligades” a “l’augment de la mobilitat” i “als fenòmens de globalització”, la qual cosa suposa “un gran repte”, ja que amb fronteres “cada cop més obertes”, les malalties sorgides en un àmbit territorial esdevenen “ara epidèmies sense fronteres amb el risc de convertir-se en pandèmies”. Per aquests motius, el Pla insisteix en la “necessitat de treballar de manera intersectorial i transversal” per tal de “passar d’un sistema de vigilància passiu a un d’actiu”, basat en la “predicció i anticipació d’esdeveniments”, tot i treballant “en la preparació d’una resposta davant possibles emergències de salut pública”.
El Pla proposa el desenvolupament d’una bateria de mesures en diversos aspectes, com la formació de professionals de la salut i l’atenció a les mesures de protecció per no comprometre la salut dels propis professionals. S’hi parla també de la “detecció precoç per evitar brots i minimitzar la càrrega de la malaltia”, la necessitat de “desenvolupar de manera anticipada els protocols adequats”, així com “crear estructures assistencials preparades per donar les respostes adequades des del primer moment”. El Pla fa esment fins i tot a la necessitat d’establir una “gestió comunicativa adequada des de l’Administració”, tot i evitant “generar estats de confusió i desconfiança” mitjançant una “informació oficial fluida i correcta”.
En l’apartat relatiu a la “Implementació, avaluació i retorn en salut del PINSAP 2017–2020”, el Pla es proposa avaluar “la contribució a la salut que es fa des dels diversos sectors de l’Administració”, com a “instrument útil per retre comptes”. En l’apartat “Propers passos”, es parla d’un “Pla Operatiu” que estava previst aprovar a finals de 2017. En els “Eixos” d’actuació del Pla, s’insistia en la “incorporació de la salut en la presa de decisions”, tot i avaluant “l’impacte de la salut en les principals actuacions i acords de Govern”. El Pla també feia un especial esment al necessari “impuls a la recerca sobre salut en totes les polítiques”, així com en el “foment de la col·laboració entre administracions”.
« No sabem si l’actual Govern català es llegí el seu propi Pla de Salut, però sí que suspendria en els seus criteris d’avaluació »
Lamentablement, la Generalitat feu cas omís al seu propi Pla de Salut Pública. La Consellera de Salut “comunicava” el 10 de Març que Catalunya no estava “en zona de risc”. El Govern català trigà fins al 24 d’Abril, tres mesos i un dia després del primer confinament a Wuhan, a declarar que “reorientaria cap a la contenció del coronavirus i la reconstrucció econòmica” els pressupostos. A hores d’ara, el Govern d’Espanya treballa amb la previsió d’una caiguda del PIB del 9,2% —que Morgan Stanley eleva a fins a un 22,6%—, i un atur del 19%. Des d’Alemanya, un país que es troba en una millor posició que la nostra en relació a aquesta crisi, el gurú de la Borsa de Frankfurt, l’anomenat Mr. Dax Dirk Müller, ha deixat clar que en aquest crash financer, que encara “està lluny d’acabar”, hi ha una sola qüestió damunt la taula: “veure qui el sobreviurà”. A la Catalunya post-confinada, no consta si els responsables actuals de la Generalitat es van llegir mai el seu propi Pla de Salut, però sí que suspendrien en els criteris d’avaluació que el Pla establia. Lamentablement, fonts consultades confirmen que els canals de comunicació funcionaren, que alts estaments de la Generalitat foren alertats a temps sobre la gravetat del covid-19, però es limitaren a qualificar d’”alarmistes” els avisos rebuts. Si haguessin reaccionat a temps, en aplicació del seu propi Pla de Salut, en exercici de les seves competències i del seu deure de servei públic a la ciutadania, molt probablement s’haurien evitat quantioses pèrdues de vides humanes i els immensos danys per a l’economia serien ara menors.
Ja ha mort massa gent. Sens dubte, una altra realitat és possible.
Visiteu el Johns Hopkins Coronavirus Resource Center per a més informació sobre les xifres oficials de morts per covid-19 a Espanya, així com en relació al rànquing internacional de taxa de mortalitat per habitant. 2. El Diari ARA manté un comptador propi per a Espanya i Catalunya, incloent-hi les xifres de la Generalitat, que Ok Diario suma al seu comptador per a Espanya, juntament amb les de la Comunidad de Madrid. Eldiario.es descriu amb mapes i gràfics l'evolució de casos a Espanya i al món. La Generalitat de Catalunya permet "la reutilització de continguts i dades" del seu portal "sempre que se'n citi la font“ (art. 17.1 Llei 19/2014).© Copyright Adam Casals, 2020. Tots els drets reservats. All rights reserved. Our contents disclaimer policy applies. We are adhered to the Code of Ethics of the Society of Professional Journalism.| Twitter | LinkedIn | Reddit | Scoop.it!
